La meva escola és aquesta, la Joan Coromines, de la que n'estic contenta, i quan ho dic em sento orgullosa.
Els meus fills grans van començar amb l'escola quan aquesta era una comunitat petita. L'equip directiu d'aleshores va posar molt empeny a assentar les bases: els nens s'asseuen en rotllana i no de qualsevol manera, del més gran al més petit, seguint un ordre sistèmic que té vital importància dins el sistema escolar, la mirada dels nens va del gran al més petit. Els esmorzars es fan a l'espai de l'aigua, entaulats amb estovalles, esmorzen acompanyats del bona música al so d'una guitarra "Nyam, nyam, bon profit!". Es respira tranquil.litat, tots els nens són molt petits.
La comunitat creix i any rere any arriben nous nens i nenes i amb ells noves famílies. Davant aquest creixement sorgeixen noves necessitats que es van descobrint mica en mica i els diferents temes es van ajustant. El nou equip directiu ha de posar ordre i tot i que no és fàcil ho aconsegueix amb serenitat i treball de formigueta.
A primer i segon se’ls ensenya a llegir tots tipus de lletres, de manera global cada paraula, no hi ha pressa, no tenen en compte les normes d'ortografia i comencen a sumar i restar, entre altres coses, és clar. A segon han se saber què és posar majúscula al principi del text i després del punt. A tercer comencen a aprendre les normes d'ortografia, les multiplicacions i la geografia catalana, porten feines a casa la majoria de caps de setmana i tenen temps per fer-les perquè no són gaires. A quart estudien divisions, fraccions, geografia espanyola, i s'han de posar les piles amb la lectura. Estrenen agenda que els arriba en el millor moment, saben llegir i ja són prou responsables per utilitzar-la. Això sí se’ls ha d'ajudar a organitzar-se. Val la pena! S'han fet grans! Cada tarda mirem l'agenda i veiem la distribució de feines setmanal. Aquest divendres: fer fraccions per dilluns, dubtes matemàtics per dimecres, fer la fitxa "cuidem la natura" per dijous i divendres examen de castellà. Hi ha molta feina i poc temps per fer-la ja que aquest cap de setmana el tenim bastant ocupat. Així que decidim fer les fraccions que són per dilluns avui mateix i la resta durant la setmana tranqil.lament.
Un examen! És la primera vegada que em diu aquesta paraula "examen" i arriba en el moment precís, com la majoria de coses en aquesta escola, els nanos estan preparats, ni abans ni després, sento que una vegada més la feina està ben organitzada i es respecta el ritme dels nens.
Aquest any no he anat a cap assemblea ho sé, em perdono i com d'altres projectes que un dia vaig voler començar i s'han quedat al calaix del sastre, penso que potser el proper curs serà un bon moment. La vida no és només de color rosa, ho sé, però també ho és.
I aquest és la meva visió particular de l'escola. Aquesta que tan m'estimo i a la que els meus fills i filla van la mar de contents.
Ànims Comunitat!
D'una mare agraïda,
Esther C.
